Una nova forma d'avaluar en batxillerat: un exemple per al currículum d'Economia*
Juan José Burgués Mestre
Introducció
El departament d’economia de l’IES Bendinat està desenvolupant des de setembre de 2009, un projecte de formació a través del Centre de Professors de Palma amb el títol: Aprèn a llegir economia.
La motivació per posar en marxa aquest projecte és la pobre producció didàctica d’aquesta matèria. Aquesta és la principal dificultat amb la qual ens trobam els professors d’economia tal com ha expressat la persona que més ha publicat sobre didàctica de l’economia, el professor Gabriel Travé[1] de la Universitat de Huelva. A més, les possibilitats d’estendre aquesta matèria als cursos d'ESO són més que possibles i necessàries, tal com ha defensat la prestigiosa professora Adela Cortina[2] a instàncies tan prestigioses com el Consell Escolar del Estat[3].
Aquest procés de reflexió sobre la didàctica de l’economia va donar com a resultat, una comunicació que se presentà a les Jornades: "Educació i Democràcia" celebrades a l'ICE de Palma en febrer de 2010 amb el títol: "Una visita escolar a la Delegació Especial de l’Agència Tributària: una possibilitat per a fer una vertadera classe d’economia "[4]iv.
Setmanalment ens reunim tres professors d’aquesta especialitat i un de matemàtiques per treballar en l’elaboració de material didàctic per a les assignatures d’economia de batxillerat, però també per a ESO on els continguts d’economia es treballen dins d’altres matèries. Concretament, estem realitzant un diccionari de termes econòmics adequats a cada etapa educativa, un banc de textos econòmics -gràfics, índexs, titulars de diferents mitjans de comunicació ... - amb els quals poder aprendre a llegir notícies econòmiques quotidianes, i una avaluació digital de continguts
econòmics que abasti tot el currículum de primer de batxillerat.
A final del curs 2009-2010, ja hem fet el test d’avaluació i el buidatge dels termes que formaran el diccionari, així com de les diferents fonts a utilitzar per realitzar-lo.
El present article explica el test d’avaluació elaborat, els seus primers resultats i les possibilitats de difondre-la.
1.- Les possibilitats per fer una avaluació diferent en batxillerat concretada en la matèria d’Economia
En el batxillerat, el professor de cada matèria ha de decidir, en acabar el curs, si l’alumne ha superat els objectius de la matèria (LOE, art.36). Els distints departaments didàctics, sota les directrius que la Comissió de Coordinació Pedagògica, i en virtut d’una certa autonomia organitzativa i executiva (Decret 120/2002, Capítol II), estableixen a les seves Programacions Didàctiques els procediments i sistemes d’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat (Decret 120/2002, art 73). L’avaluació de l’aprenentatge en aquesta etapa serà contínua i tendrà en compte els diferents elements del currículum (RD 1467/2007, art.12), a les Illes Balears, l’annex del Decret 82/2008 regula el currículum de les distintes matèries d’aquesta etapa, entre d’altres la d’Economia.
Els objectius de l’Economia expressats en termes de capacitats (kp) s’organitzen a través de 8 blocs de continguts. Alhora, els criteris d’avaluació fan referència a cada un d’aquestes blocs i justifiquen allò que s’espera que aprenguin els alumnes per a superar l’assignatura. És per aquesta raó que el professor d’Economia pot extreure aquestes capacitats en relació als objectius generals, per justificar l’assoliment dels criteris d’avaluació utilitzats a l’hora de fer una l’avaluació positiva dels alumnes que cursin aquesta assignatura.
Per a cada trimestres les capacitats a assolir són:
Per a tenir una qualificació positiva en el primer trimestre, l’alumne ha de ser capaç de... | En finalitzar el segon trimestre, l’alumne ha de... | L’alumne que cursa Economia ha de ser capaç en el darrer trimestre de... |
● reconèixer el concepte d’escassetat i de necessitat d’elecció com a problemes bàsics de tot sistema econòmic. (kp1) ● ser conscient de les limitacions dels recursos a les Illes Balears i apreciar la necessitat d’administrar-los adequadament per poder satisfer les necessitats presents i futures.(kp2) ● saber establir la relació existent entre la divisió tècnica del treball, la productivitat i la interdependència econòmica, i com els sistemes de producció moderns han adoptat la divisió tècnica del treball com a mitjà per millorar la productivitat. (kp3) ● conèixer les principals característiques dels sectors econòmics que formen l’estructura productiva d’una economia, així com identificar i treure conclusions sobre les activitats productives de cada sector i de l’estructura productiva de les Illes Balears.(kp4) ● saber identificar els mecanismes de funcionament d’una economia de mercat: els determinants de l’oferta i de la demanda que permeten demostrar que l’equilibri de mercat. (Kp5) ● conèixer i valorar el funcionament del model de mercat de competència perfecta i dels diferents tipus de competència imperfecta, i relacionar aquests coneixements amb exemples reals del seu entorn.(kp6) | ● saber identificar les principals magnituds macroeconòmiques, i valorar la importància que tenen determinats indicadors com a mesuradors d’una economia. (kp7) ● mostrar interès pel consum responsable dels recursos escassos i d’altres elements relacionats amb la qualitat de vida, la conservació del medi ambient, i la importància d’una adequada distribució de la renda com a signe evident de progrés d’una societat. (kp8) ● reconèixer les funcions dels doblers en una economia, la importància de tenir una moneda estable i el paper de les institucions financeres. (kp9) ● distingir com es determinen els preus dels doblers, els efectes de la inflació sobre el conjunt de l’economia i les polítiques que es poden dur a terme per controlar-la.(kp10) ● mostrar interès per investigar la realitat econòmica de les Illes Balears i proposar solucions als problemes que es plantegen.(kp11) ● saber identificar el sector públic com un agent econòmic que intervé en els mercats per garantir el bon funcionament de l’economia: redistribuir la renda, tractar el problema de la insularitat, legislar sobre protecció del medi ambient, regular el mercat de treball i aplicar polítiques per solucionar problemes de discriminació racial i problemes econòmics, socials, culturals o de sexe. (kp12) ● reconèixer els instruments de política fiscal i monetària i valorar els avantatges i inconvenients de la seva utilització en el conjunt de l’economia mitjançant l’anàlisi d’exemples de la intervenció del sector públic en l’economia de les Illes Balears.(kp13) ● ser capaç de realitzar anàlisis i interpretacions de fenòmens o fets econòmics històrics o d’actualitat i valorar les diferents opinions que sobre una mateixa qüestió puguin tenir altres persones.(kp14) | ● demostrar que coneix les principals àrees comercials del món i especialment la Unió Europea. (kp15) ● analitzar la situació i els principals indicadors comercials de les Illes Balears. (kp16) ● llegir i interpretar taules, gràfics i quadres estadístics que contenguin informació sobre temes econòmics d’actualitat i treure’n conclusions.(kp17) ● interpretar les diferents formes de representar els fenòmens econòmics.(kp18) ● analitzar la informació continguda en taules, gràfics i quadres estadístics i, a més, treure’n conclusions.(kp19) ● detectar i analitzar problemes generats per la globalització que afecten les Illes Balears a partir d’informacions, notícies o articles d’opinió de la premsa diària o especialitzada i també procedents d’altres mitjans.(kp20) |
kp1+kp2+kp3+kp4+kp5+kp6 | kp7+kp8+kp9+kp10+kp11+kp12+kp13+kp14 | kp15+kp16+kp17+kp18+kp19+kp20 |
30,00% | 40,00% | 30,00% |
La utilitat d’un procés avaluador així definit té un doble sentit:
a) Aquestes capacitats poden agrupar-se entorn a competències. Prenent com a referent les cinc competències que el govern canari ha establert per al batxillerat dins el seu decret de currículumv, les aportacions del currículum d’Economia a la seva consecució són:
Competències en... | Capacitats a assolir... |
Comunicació | kp14+kp17+ kp19 |
El tractament de la informació i competència digital | kp2+kp8+kp14+kp16+kp17+kp18+kp19+kp20 |
Social i ciutadana | kp2+kp7+kp8+kp11+kp12+kp13+kp15+kp16+kp17+kp20 |
Autonomia i iniciativa personal | kp2+kp8+kp9+kp10+kp11+kp12+kp13+kp17 |
Investigació i ciència | kp8+kp20 |
b) A més, per a cada una d’aquestes 20 kp se poden definir uns indicadors de consecució mesurables en percentatges –els quals se podrien concretar, per exemple, mitjançant de rúbriques d’avaluació-[5][6].
Exemplificació de la definició d’indicadors de consecució de kp1:
2.- Test d’Economia a primer de batxillerat: un exemple per a estendre a la resta de matèries
2.1.- Motivació
El batxillerat té com a finalitat, proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència (LOE, art.32). Concretament dos dels objectiu per a aquesta etapa són utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació, i consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar de forma responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític (LOE, art. 33).
Com a principis pedagògics, les activitats educatives en el batxillerat han d’afavorir la capacitat de l’alumne per aprendre pel seu compte, per treballar en equip i per aplicar els mètodes de recerca apropiats (LOE, art35). Som conscients de què pràcticament tots els professors i professores que impartim docència en aquesta etapa compartim aquesta premissa, però: ho som també quant les activitats d’avaluació? A més, quina és la responsabilitat que donam als nostres alumnes envers l’avaluació del seu propi aprenentatge?
Per donar resposta a aquestes qüestions, ens varem proposar elaboració d’un tests de continguts econòmics que abastés tot el currículum, on les preguntes seleccionades per fer proves d’avaluació fossin elaborades pels propis alumnes.
2.2.- Elaboració
Durant tot el curs, els alumnes que cursen Economia a primer de batxillerat han elaborat preguntes de resposta múltiple al final de cada unitat didàctica treballada com activitat d’autoavaluació.
Per a la seva realització, les dues sessions finals de cada unitat didàctica s’organitzaren entorn a grups de treball on els alumnes anaven elaborant les preguntes corresponents a continguts treballats.
Les preguntes s’havien d’entregar en el correu del professor en format excel. Així, a més de quedar constància del treball realitzat i de la seva correcció, el professor anava completant un quadre de doble entrada on se combinaven els blocs de continguts de la matèria amb les sis habilitats definides per la taxonomia de Blomm. D’aquesta forma s’ha anat elaborant un banc de preguntes d’Economia per a primer de batxillerat a partir del treball dels alumnes tenint en compte tres variables: blocs de continguts, taxonomia de Blomm, dificultat de la pregunta[7].
Aquesta activitat s’ha desenvolupat durant els cursos 2008-2009 i 2009-2010.
Amb el banc d’ítems elaborat, s’han redactat dues proves d’economia de 48 preguntes distribuïdes de la següent forma:
La passació de les proves quedà enregistrada en un document excel que permeté la comptabilització de la resposta dels ítems de cada pregunta. Això ha permès un desglossament del resultat a distints nivells:
Per als alumnes | Per al professor |
1.- nº d’encerts de cada pregunta 2.- nº d’encerts per a cada bloc de continguts 3.- resultat global i per blocs de continguts individual i en referència al total d’alumnes que han fet el test | 1.- nº de preguntes amb mal funcionament estadístic[8] 2.- valoració dels resultats obtinguts pels alumnes 3.- estudi de l’assoliment de cada bloc de continguts 4.- definir rúbriques d’avaluació relacionant les preguntes contestades i els indicadors de les capacitats per estudiar l’assoliment de les competències definides |
2.3.- Presentació del test
Les preguntes corresponents als 8 blocs de contingut del currículum d’Economia que els alumnes de l’IES Bendinat han elaborat, van ser contestades per 102 alumnes: 48 alumnes de segon de batxillerat com a avaluació inicial de curs i 54 de primer com activitat final d’avaluació global. És a dir, a dia d’avui comptam amb dues proves passades.
Les preguntes tenen un enunciat i quatre possibles respostes, on només una és la correcta. L’alumne, i el professor amb la seva correcció, han indicat el grau de dificultat: 1 fàcil, 2 normal i 3 difícil. A més, per a una valoració més del grau de dificultat d’algunes preguntes del banc d’ítems comptàvem amb les 48 contestacions al test de principi de curs.
L’elaboració de la prova s’ha fet a partir del banc d’ítems construït, i a partir de les tres variables definides: 6 preguntes per a cada bloc de contingut, seguint un nivell de dificultat compensat presentat anteriorment.
Les proves tingueren una duració d’una sessió de classe. El professor les recollí, les corregí i les introduí en l’excel per extreure’n els resultats.
3.- Possibilitats del test: cap a una avaluació digital
“En lloc de limitar-se al tipus de situacions i problemes que solen trobar-se en les aules, l’avaluació PISA se centra en els problemes del món real. En un entorn real, els ciutadans han de fer front a una sèrie de situacions en anar de compres, viatjar, cuinar, ocupar-se de la seva economia domèstica, valorar qüestions polítiques, etc."
En data d’entrega d’aquest article estam dissenyant un arxiu descarregable mitjançant correu electrònic per a que els alumnes que s’avaluïn ho puguin fer telemàticament.
Les possibilitats de fer una avaluació digital d’aquest tipus permetrà:
Als alumnes
1.- Participar en el seu propi procés d’avaluació.
2.- Tenir un resultat immediat de la seva avaluació.
3.- Fer avaluacions més atractives: amb so, imatges, vídeos...
Al professorat
1.- Comptar amb un banc d’ítems estructurat per fer proves d’avaluació.
2.- Poder mesurar l’assoliment per blocs de continguts
3.- Familiaritzar-se amb altres formes d’avaluar
4.- Comptar amb una xarxa de companys que creuen en la mateixa forma d’avaluar.
Al test
1.- Difondre-lo i per tant, més professorat participant.
2.- Comptar amb més alumnat avaluat i per tant, fer-lo més fort.
[1] Podeu consultar la seva bibliografia a dialnet, seguint aquesta URL: http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=114189
[2] L’abastíssima bibliofrafia de la professora Corina també la podeu consultar a dialnet mitjançant aquesta URL: http://dialnet.unirioja.es/servlet/busquedadoc?db=2&t=adela+cortina&td=todo
[3] CORTINA, A. (2001): «El vigor de los valores morales para la convivencia» en seminario sobre LA CONVIVENCIA EN LOS CENTROS ESCOLARES COMO FACTOR DE CALIDAD. CONSTRUIR LA CONVIVENCIA. Madrid, 21 y 22 de febrero de 2001. Consejo Escolar del Estado. <http://www.educacion.es/cesces/adela.html> (2010/01/10).
[4] Al blog del departament es pot consultar aquesta comunicació, així com algunes activitats promogudes pel departament.
[5] Podeu consultar el text del decret, seguint aquesta URL: http://www.gobiernodecanarias.org/boc/2008/204/boc-2008-204-anexo-19544-19962.pdf
[6] Una rúbrica és una eina de qualificació utilitzada per a realitzar avaluacions subjectives. És un conjunt de criteris i estàndards lligats als objectius d'aprenentatge utilitzats per avaluar l'actuació d'alumnes en la creació d'articles, projectes, assaigs i altres tasques. Les rúbriques permeten estandarditzar l'avaluació d'acord amb criteris específics, fent la qualificació més simple i transparent. Per a una aproximació en profunditat podeu visitar la web: http://www.rubrics4teachers.com/understanding.php
[7] La dificultat de la pregunta era atribuïda en primera instància pels alumnes que, havien d’entregar tres preguntes –fàcil, normal, difícil- de cada contingut treballat, després pel professor mitjançant la seva correcció i finalment corroborada pel resultat de la passació de la prova.
[8] Amb el nº de despostes per a cada un dels ítems de resposta el professor pot fer un estudi del bon funcionament de les preguntes, descartant aquells ítems que pràcticament no han estat triats o ho han estat quasi totalment.
PENDIENTE DE PUBLICACIÓN
No hay comentarios:
Publicar un comentario